Aquest dissabte 22 d’octubre finalitza l’exposició ‘Escriptors i repòrters: un passeig per un segle de periodisme català’ organitzada per la Biblioteca de Catalunya.
L’exposició es remunta a l’octubre de 1927, quan Antoni Rovira i Virgili iniciava un nou projecte periodístic amb la publicació d’un article titulat «Escriptors i repòrters», on defensava el paper del periodista per damunt del literat. En aquest article va arribar a afirmar que «sense reportatge no hi ha periodisme, i l’escriptor que menysprea el reporter és un neci vanitós».
Aquesta reivindicació del periodisme de Rovira i Virgili es produeix en un moment de canvi que estava experimentant la premsa. S’estava passant d’uns mitjans, sovint partidistes, plens d’informació poc elaborada i amb pocs però influents col·laboradors, a una premsa moderna, que acabaria de formar-se durant la dècada de 1930 amb la figura dels «repòrters» a la caça de la notícia, amb un llenguatge i una redacció cada vegada més cuidats.
L’exposició mostra tot això, amb una aproximació a aquest tema a través de trenta-quatre escriptors i escriptores del nostre país que al llarg d’un segle (des del 1880 als anys 80 del segle XX) van treballar també en la premsa. Alguns d’aquests personatges són Valentí Almirall, Jacint Verdaguer, Eugeni d’Ors, Josep Pla o Montserrat Roig.
La mostra es troba dividida en cinc àmbits: Restauració, Mancomunitat i dictadura, República, Franquisme i Transició.
