La distribució de continguts s’ha industrialitzat, cada vegada la creació respon més a interessos de consum que a la producció creativa i, per tant, aquest és un paradigma que es plasma en la distribució de continguts de vídeo en realitat virtual i vídeos gravats en 360 graus.
Les companyies de mitjans han anat entenent que el futur es troba al web, a les xarxes i la multidisponibilitat de contingut, generant plataformes completes que integrin el format escrit al costat de les imatges i vídeos, però hi ha un dilema sense resoldre: què ve primer, la distribució o la creació del contingut? Els mitjans de comunicació han d’estar atents, perquè Google, Facebook i altres grans companyies podrien empenye’ls ben aviat a crear continguts en VR («Virtual Reality»), però no està ben clar.
Aquest interrogant sorgeix sobre la necessitat de detectar si s’ha de crear contingut en realitat virtual per a distribuir i ser consumit o si, al contrari, aquest contingut serà demanat pel mateix usuari en la mesura que ho vulgui consumir. Certament, en els mitjans tradicionals als consumidors se’ls indicava quin contingut tindrien, però cada vegada més les persones saben què volen i ho demanen, sense embuts.
Encara estan fent els seus primers passos les diverses infraestructures per distribuir el contingut en realitat virtual i el contingut en 360º. Fins ara hi ha algunes opcions com Google, Samsung i altres desenvolupaments més petits, però res que acabi de ser universal i un estàndard de distribució, tal com un disc Blu-ray o una memòria USB.
Rumb a un estàndard de distribució de realitat virtual i 360 graus
S’estan fent alguns intents seriosos per crear un mitjà de distribució impulsant un estàndard anomenat CCDM, un mòdul de lliurament centralitzat, que en principi s’està utilitzant per a esdeveniments puntuals i projectes específics però fins ara no ha pogut aconseguir-se l’acord per adoptar-lo com a mitjà oficial.
No obstant això, el projecte de CCDM avança i seria una aliança d’empreses entre múltiples firmes, per crear el que seria el primer consorci VR/360 del món, amb l’objectiu d’unificar criteris en la distribució d’aquests continguts i evitar la creació sense sentit d’una gran quantitat de dispositius que acabaran a les escombraries en un parell de mesos.
Bàsicament amb CCDM es veurien les cares de Facebook, Google, Samsung i Sony al costat de les productores dedicades al contingut com Amazon, Netflix, HBO i Hulu, unint-se en un bloc sòlid en què quedarien segregades algunes empreses petites que simplement es neguen a alinear-se.
Al voltant dels continguts es desplegarà tot un mercat de realitat virtual i gravats en 360 graus, des de sales de cinema, fins al llançament de pel·lícules que podran ser comprades i vistes a casa, o el lloguer de sèries i películes amb Netflix i HBO, respectivament. I tot des de la comoditat d’un casc de realitat virtual o des del monitor, veient un vídeo gravat a 360 graus.
Certament aquest tipus de contingut s’haurà d’iniciar amb costos molt baixos per poder competir, ja que cap usuari estaria en disposició de pagar una subscripció que superi, actualment, el valor d’una entrada de cinema.
Font: Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC)
