Pissiganya és una revista digital de poesia, un suport comunicatiu, una porta a la màgia de la poesia feta per nens i per a nens. L’oportunitat d’apropar-los a la cultura i de cultivar-los en les arts més pures. Una d’aquestes joies que són possibles gràcies als espais lliures que ofereix la xarxa.

Hem tingut una interessant conversa amb els poetes i creadors del projecte: Martina Escoda i Andreu Galán.

Per què el nom Pissiganya?

El Pis-Pissiganya (o «Pessiganya», perquè ve de «pessic») és el nom d’un joc de rogle infantil. La paraula, com la majoria dels jocs, és una creació dels infants que ens remet als orígens de la nostra llengua i cultura, i que, com sol passar amb un gran nombre de manifestacions de la cultura popular, és coneguda arreu dels Països Catalans. Així, d’una banda, ens identifica a tots els catalanoparlants perquè és transversal a tot el domini lingüístic (fins a l’Alguer la cantaven!). I d’altra banda, i sobretot, la missió de Pissiganya.cat és donar a conèixer els poemes escrits pels infants de les nostres escoles. Tot el contingut de la revista és fet per nens. Vam decidir de titular el nostre projecte amb «Pissiganya» perquè és una paraula de creació infantil, cosa que vehicula l’esperit de la revista: despertar un exèrcit de poetes.

Per què una revista de poesia per nens?

I per què una literatura per a nens? I per què programes de televisió per a nens? Potser tot sovint no hi pensem prou, però el món tal i com el coneixem, sobretot, està muntat per i per als adults. La poesia és un eix medul·lar de la infància. I pareix que ningú no se n’adone. Per a començar i, a tall d’exemple, la cançó i la cantarella són el pal de paller on se sustenten les rutines que ensenyen les mestres de parvulari als nens. Gairebé tot allà ho fan cantant. O no s’han cantat tota la vida les beceroles o les taules de multiplicar?  La mare, quan bressa el seu fill, ho fa tot cantant-li, dient-li un seguit de mots arrenglerats sota l’empara de la rima, aquesta recurrència que ens ajuda a memoritzar conceptes…

Els nens, quan juguen, inventen fórmules màgiques: tot de paraules i, ja hi som, cantarelles que no són sinó artificis poètics. El 100% de les cançons que canten els infants són petits poemes. Ep, i si no els en canten, se les inventen! La raó principal és mostrar, o millor, fer visible i, doncs, ampliar a la comunitat educativa catalana aquelles produccions textuals d’una determinada escola que, fet i fet, no són sinó patrimoni de tots els nostres alumnes. Però, com que som dolents de mena, us retruquem amb una altra pregunta: com és que encara no en teníem cap, de revista de poesia feta només pels nens?

En una societat que oblida les arts més significatives i valorades de segles anteriors. En què creieu que beneficia als nens,  ja no només la poesia sinó l’obertura d’una finestra per a l’expressió a la xarxa?

Tothom s’ha d’expressar, però reprenent la nostra resposta de més amunt: qui escolta els xiquets? Se’ls escolta prou i de debò? Es té en compte realment el que pensen? ¿N’hi ha prou d’anar un dia a visitar l’ajuntament i que l’alcalde del municipi en qüestió es faça la foto electoral de rigor? ¿O potser cal saber què pensen, de debò, els nens d’aquest món i, sobretot, d’aquest ens anomenat “crisi” que els ha caigut al damunt sense cap explicació? L’expressió dels sentiments, de les il·lusions, de les ànsies i, en definitiva, de la bellesa que els infants porten a dintre no només és imprescindible, sinó que ens és tan preuada que hauria de cotitzar en borsa! Tal i com ens ho testimonien les mestres, la cara que fa un alumne d’una escola qualsevol en veure que li hem publicat el seu poema a Pissiganya.cat val un patrimoni: és l’expressió del seu pensament, siga en forma de joc o de poema d’amor, i és també la il·lusió de sentir que el seu poema es completa amb les múltiples lectures que internet permet fora de l’aula i mostrant-ho a tothom.

Us imagineu Pissiganya sense internet?

No. Ara com ara creiem que la vida a internet és clau per poder crear comunitat i xarxa amb totes les escoles d’arreu de manera més òptima i ràpida. És més fàcil poder compartir i llegir els poemes dels diferents alumnes a través del web. De totes maneres, estem oberts a publicar en paper un recull dels millors poemes o dels vinculats al premi de poesia infantil Pissiganya.cat, que ja està molt arrelat a les escoles amb una gran participació. Aquest curs 2013-14, per sant Jordi, en celebrarem la tercera edició i amb més força que mai. De moment, no revelem quines sorpreses ens oferirà aquest premi…

Creieu que si es fomenta la poesia des de la infància hi haurà en un futur més aficionats?

Si es fomenta la poesia de forma continuada des de ben petits, si els infants hi conviuen, hi juguen, hi experimenten es crea l’hàbit lector i, fins i tot, l’ànima de tot possible poeta. No tots els qui ho proven de petits seran poetes de grans, però sí que tindran una relació íntima i duradora amb la poesia que els portarà a comprar-ne, a gaudir-ne a voler-ne escoltar en festivals, recitals i tota mena d’actes. N’estem totalment convençuts: aquesta és la nostra comesa.

Quines novetats ens oferirà Pissiganya en un futur? Fins on voleu arribar?

Tenim projectat renovar el web i, sobretot, adaptar-lo a les demandes i necessitats dels usuaris registrats, això és, els mestres i, és clar!, els nens! Un projecte d’aquestes característiques, sense cap mena de precedent, ha estat un esperó, un repte i una il·lusió constant durant els darrers 5 anys de vida de Pissiganya.cat. Tot ho hem hagut d’anar improvisant “sobre la marxa”. Per tant, exigeix una revisió constant ja que “és viu” i, doncs, en constant canvi. Les xarxes socials, per exemple, no tenien tanta força quan vam començar i, en canvi, a hores d’ara és inconcebible tenir un web de les nostres característiques sense un facebook o un twitter associats. Òbviament ens agradaria “arribar lluny”, com se sol dir, però sobretot desitjaríem suport econòmic per part de les institucions educatives del país, ja que de vegades també ens hem sentit sols. I això també crema…. Fins ara, l’experiència del web ha estat positiva, però el premi de poesia que vam engegar fa 3 anys realment ens ha omplert d’entusiasme. La nostra finalitat última és esdevenir un lloc de referència en la didàctica i la difusió de la poesia entre els infants.