La Catalunya medieval té una història que, sovint, es veu malmesa per la manca de precisió en algunes de les seves exposicions visuals, audiovisuals i plàstiques. Per una banda, s’ha abusat de les recreacions populars, tals com mercats o setmanes medievals i, per l’altra, se l’ha identificat només amb grans personatges o en la vida a les grans ciutats, oblidant la manera de viure de la major part dels catalans de l’època del camp i al camp, agrupats en petites viles.
El curtmetratge ‘Esta nit a Foix’, dirigit pel Jaume Duran vol recrear aquest aspecte del món medieval: una societat on encara perviuen llaços feudals i on una fira és un esdeveniment i un motiu de festa.
Podeu trobar tota la informació del projecte i col.laborar-hi clicant aquí.
També podeu llegir més sobre el crowfundig o micromecenatge
Aquest interessant article de la revista The Atlantic que presentem examina les principals característiques que han permès als Mòbils un espectacular creixement en els darrers temps. La seva lectura ens ajuda a poder entendre aquesta nova tendència que aviat els farà imprescindibles en qualsevol estratègia comunicativa.
La gran diversitat tàctica que permet als anunciants connectar amb la seva audiència i poder crear fidelitat, coneixement de marca i compra.
La continua i creixent millora de la qualitat i de la innovació en el treball creatiu i tècnic que, fins i tot, s’ha vist reconeguda amb la creació d’una secció pròpia en el Festival de Publicitat de Cannes.
La continua experimentació que permet grans avenços. Com els anomenats apps socials que estan faciliten una evolució cap una web més personal,més basada en els individus.
La seva influencia cultural en la societat. Els mòbils estan transformant les nostres relacions personals, l’educació, l’oci o la feina.
En els propers anys, el mòbil passarà a la TV com el nostre principal punt d’accés a tots els mitjans i el seu us, conjuntament amb el de les tablets, farà doblar els usuaris d’Internet a nivell global.
És per això que, tot i que els pressupostos publicitaris encara no és corresponen a l’ús creixent dels smartphones, molt aviat serà un mitjà bàsic en totes les estratègies de comunicació.
Llegiu l’article de la revista The Atlantic aquí
El passat diumenge es va inaugurar el nou edifici del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Una clara aposta de la Fundació per incrementar la seva labor pedagògica i, alhora, dotar de nous recursos el Museu de la Vida Rural. Obra de Dani Freixes, que ja va ser l’encarregat de la darrera ampliació del Museu, el nou edifici té dues plantes i una superfície propera als 800 metres quadrats. La planta baixa es destina, en la seva major part, a zona d’exposició de peces de gran volum, majoritàriament carros i maquinària agrícola de grans dimensions. Hi ha també, en aquesta planta, una nova zona d’arxiu. El pis superior és una àrea pedagògica, amb dos aules per a la pràctica de tallers, cursos, exposicions temporals, projeccions i demés actes. A més, té una petita zona de repòs per als visitants. L’edifici annex està connectat físicament tant amb l’edifici nou del Museu com amb l’antic.
Aquesta és la segona ampliació que viu el Museu de la Vida Rural en els últims temps després que l’octubre de 2009 l’entitat inaugurés noves dependències i una profunda modernització del seu llenguatge museogràfic.
El Museu de la Vida Rural, de la Fundació Lluís Carulla, es va inaugurar el 1988 a la casa pairal de la família Carulla a l’Espluga de Francolí. Vint-i-quatre anys després, el museu es troba en un moment d’esplendor, amb el bon acolliment de l’ampliació i remodelació del 2009, que l’ha situat com un dels museus de referència del país, i ara amb l’ampliació d’un nou edifici.
El museu va néixer amb la idea de donar a conèixer el passat de la ruralia, de preservar i difondre’n el llegat cultural, i amb l’ampliació es va aconseguir perseverar en la idea originària, però fer-ho, a més, amb les eines pròpies del nostre temps. D’aquesta manera s’ha aconseguit un museu dels més moderns del país, per parlar dels temes més antics, i per tant més propis, com l’agricultura.