• El llibre de la vida

    El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí presentarà el proper divendres 27 d’abril a les set de la tarda el projecte El llibre de la vida, que vol crear un banc de memòria virtual. Matias Vivies, conseller d’Habitatge, Consum i Territori de la Conca de Barberà i Enric Capdevila, conseller de Cultura de la Conca de Barberà presentaran la iniciativa al costat dels encarregats de bastir el projecte, Jordi Martorell i el director de Creat 360o, Santi Rius. Introduirà l’acte el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte.

    El llibre de la vida pretén convertir-se en un dipositari online de records, un banc de memòria creat a partir d’imatges, àudios i vídeos que formin una xarxa participativa, horitzontal i democràtica,que reculli testimonis de tota la ciutadania catalana. El projecte neix arrel d’una experiència similar, però d’àmbit local, que van dur a terme Jordi Martorell i Lídia Porcar:  l’Arxiu Virtual de Memòria Local de la Conca de Barberà. Ampliant els horitzons de la proposta inicial amb el recolzament de les associacions Fons Casteller Emili Miró de Terrassa, La Veu Jove de la Conca de Montblanc i Creat 360o de Terrassa, El llibre de la vida té l’objectiu de preservar els records, la memòria, de tots els ciutadans, amb independència de la seva condició social i formació cultural, per posar-lo a l’abast de les generacions futures.

    L’arxiu, que ha de ser un projecte viu, ha d’actuar en dues vessants. Per una banda ha de brindar l’oportunitat particular de poder realitzar un llibre de la vida personal, mitjançant records escrits, records orals, fotografies…, i al mateix temps, ha d’aconseguir que la suma de totes les experiències particulars teixeixin una xarxa de memòria global que ens doni una visió de conjunt de cada moment històric. És voluntat del llibre de la vida poder fer aquest pas, de la microhistòria a la macrohistòria. O, dit d’una altra manera, que el conjunt de les branques vagin a parar a un tronc comú per constituir un gran arbre. Per aquest motiu el projecte s’adreça a tota la societat civil de manera transversal. Persones, institucions, entitats i empreses són les que han de construir, cadascú amb el que pugui, el projecte.

    Més informació: El llibre de la vida

    8 hores llegint Tirant lo Blanc

    La Fundació Romea per a les Arts Escèniques i l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona han organitzat una lectura continuada de 8 hores de ‘Tirant lo Blanc’ el dia de Sant Jordi al Teatre Romea. 40 membres de la societat civil, metges, polítics, professors, esportistes, traductors, periodistes, estudiants i músics, pujaran a l’escenari del Romea per llegir durant 10 minuts cadascú el narrador de ‘Tirant lo Blanc’, acompanyats per actors professionals, que interpretaran la resta de papers de l’obra.

    Entre les persones de la societat civil hi ha el president Mas, les periodistes Gemma Nierga i Sílvia Cóppulo, el director del TNC, Sergi Belbel, l’expresident del Parlament Ernest Benach, l’escriptora Isabel-Clara Simó, els consellers Puig i Mascarell, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, el cantant Lluís Gavaldà, la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals i el director de teatre Mario Gas, entre d’altres. El primer narrador serà Artur Mas, a les 12.00 hores. Pel que fa als actors, hi intervindran, entre d’altres, Josep Maria Pou, Montse Miralles, Jaume Pla, Jordi Brau, Jacob Torres, Roser Camí, Anna Ycobalzeta i Joan Negrié.

    La Fundació Romea per a les Arts Escèniques és una entitat privada sense ànim de lucre creada l’any 2001 amb la voluntat de promoure el sector de les arts escèniques i convertir-seen un referent teatral a Catalunya.

    Més informació: Fundació Romea

    Per una educació republicana. Escola i valors

    «Per una educació republicana. Escola i valors», de Gregorio Luri és el nou volum de la col·lecció Observatori dels Valors d’Editorial Barcino.

    Els alumnes catalans obtenen uns resultats que es troben molt per de sota del que el país pot legítimament aspirar. Però, si avaluessin el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posició del món. Les nostres escoles s’avaluen més d’acord amb la noblesa dels seus propòsits que amb la realitat dels seus resultats. Això posa de manifest una gran confusió moral que no és, en absolut, aliena als resultats. Una de les manifestacions d’aquesta confusió és l’oblit de la dimensió política i republicana de l’escola. Avui la nostra escola es mostra més preocupada per preservar la salut anímica del «jo» dels alumne que per formar ciutadans competents i sembla considerar més noble fomentar l’espontaneïtat (suposadament) innocent que l’emulació de la virtut. Cal, doncs, recuperar la dimensió política de la pedagogia, sense la qual l’escola es desvirtua a ella mateixa. No deixa de ser sorprenent que a Catalunya, és a dir, al si d’una societat que vol entendre’s a ella mateixa com una nació, el valor de la transmissió sigui contínuament qüestionat.

    Gregorio Luri  és mestre resident al Masnou, ha estat Premi Fi de Carrera de Ciències de l’Educació i Premi Extraordinari de Doctorat en Filosofia. Ha treballat a tots els nivells de l’ensenyament, de l’escola primària a la universitat. Consultor pedagògic i col•laborador del diari Ara, és autor de diversos assajos filosòfics i pedagògics.

    Més informació: Editorial Barcino

    Oblideu-vos de «Mad Men», ara és l’època de la publicitat

    Social
    Artículos
    Zelig Videos