A vegades, perduts en el bosc, no veiem els arbres. Atabalats com estem amb tots els nous canals digitals no acabem de veure la seva utilitat pràctica i com ens poden millorar la vida.

L’ irrupció d’aquestes  tecnologies digitals ha permès nous canals de consum cultural facilitant, per exemple l’èxit de joves grups musicals que s’autoediten els seus àlbums i contacten directament amb els seus seguidors.(La Pegatina, els membres de la qual dediquen 2 dies de la setmana a la promoció i difusió a les seves xarxes socials son un exemple d’aquest tipus de bandes emergents)

Mai havia sigut tan fàcil donar a conèixer la teva obra. I, ara, amb l’aparició de noves plataformes dedicades al crowfunding o micromecenatge, (Verkami, lanzanos o Kickstarter i Indiegogo, entre altres)  encara s’obren més oportunitats.

Aquest sistema, importat dels USA ( Obama ja el va fer servir per la seva campanya) posa en contacte a emprenedors o creadors de tots els àmbits culturals amb persones que volen aportar petites quantitats per finançar els seus projectes. Les compensacions son diferents i molt variades: participació en una escena o en els crèdits d’una pel·lícula,  marxandatge, llibres dedicats…És interessant l’experiència de Victor Pàmies: http://bloc.escacc.cat/tag/verkami/. O la de la pel·lícula Arròs Movie.

El micromecenatge no és nou, recordeu com va néixer fa 30 anys el diari Avui, però si que, gracies a la força de les xarxes socials, ara cobra una nova dimensió molt més potent i efectiva. Acostant els creadors amb el seu públic i facilitant la participació d’aquests en la difusió de projectes creatius, sense el lligam de les grans productores o cadenes que ens marquin el que hem de consumir.