La Fundació Suñol és una entitat sense ànim de lucre que afavoreix la difusió i la producció artística contemporània, mitjançant l’organització d’exposicions i activitats sobre temes, artistes o projectes d’interès. La seva base és la Col·lecció Josep Suñol, que sota diferents formats i lectures, es mostra tant a la seu pròpia, que va canviar d’ubicació fa poc i va passar del Passeig de Gràcia a Les Corts, com en col·laboració amb altres institucions culturals. A més a més, impulsa programes públics i projectes educatius entorn de l’art contemporani dirigits a una diversitat de col·lectius.
Actualment, i en relació amb la situació que estem vivint, la Fundació Suñol es torna a traslladar, aquest cop a l’online. Al seu web, podeu trobar una gran varietat d’activitats online pensades com a eina de coneixement i pedagògica.
Entre altres, podeu trobar material videogràfic i informació d’exposicions com ara Escultura/Objecte (2012), un itinerari visual per l’exposició dedicada a Luis Frangella (2011) o un recorregut en vídeo de la residència de Josep Suñol, ideada per Josep Lluís Sert, com una casa-museu.
A més, la Fundació Suñol i la Fundació Glòria Soler segueixen treballant amb l’objectiu de vincular art i educació, i és en aquesta línia que s’ha ideat un projecte de nova creació, #ArtacasaSuñolSoler, una proposta educativa al voltant de diverses obres de la Col·lecció Josep Suñol, perquè les realitzeu a casa sols o juntament amb tota la família.
El Museu d’Història de Catalunya obre les seves portes el febrer del 1996, per decisió del govern de la Generalitat de Catalunya. A diferència d’altres institucions, no neix fruit de la necessitat d’exhibir una col·lecció prèviament existent, sinó amb la voluntat d’esdevenir un referent en la divulgació de la història i del patrimoni col·lectiu del país.
Ara, el Museu, a través de la seva campanya #LaCulturaaCasa, proposa un joc per fer en família des de casa i passar una bona estona plegats: el joc de les parelles de la nostra història!
A l’estil del clàssic memory, totes les cartes estaran cap per baix. S’anirà donant la volta a les cartes, memoritzant la ubicació d’aquestes. Quan es trobin dues cartes que formen parella, el jugador se les emportarà. La partida acaba quan es troben totes les parelles i guanyarà el jugador que aconsegueixi emportar-se més parelles.
Jugant-hi entrenem la memòria a la vegada que, de passada, descobrim les diferents èpoques històriques i alguns dels seus trets característics.
Per participar, només heu de descarregar els arxius que trobareu al web i seguir les instruccions per construir les fitxes del joc. Veureu que hi ha dos nivells: el fàcil i el difícil, trieu el que millor s’adapti a vosaltres i… a passar-ho bé!
Quan aquesta situació temporal s’acabi, tots tindrem ganes de seguir descobrint i tornar a viure experiències úniques i enriquidores que ens ajudin a comprendre el món que ens envolta.
Per això, avui us portem una proposta de turisme diferent: el turisme industrial per Catalunya. Una manera de fer turisme amb els teus que va un pas més enllà de la contemplació. On cada racó, cada vella fàbrica i cada municipi amaga un tresor, una part del motor que ha fet avançar la nostra societat i la nostra cultura. Entendre el funcionament d’una mina, com es feia el paper antigament o com es genera i es transporta l’electricitat és comprendre com es fan les coses i com funciona el món.
Actualment, tots els equipaments i empreses de la XATIC (Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya) han tancat les seves portes al públic i anul·lat les activitats previstes.
Tanmateix, els seus canals digitals estan més actius que mai perquè us pugueu endinsar en una Catalunya que no us imagineu. De fet, la Xarxa ha impulsat una campanya a través del hashtag #TurismeIndustrialacasa on difon totes les propostes online dels equipaments per jugar i conèixer-los. I també està promocionant un concurs propi que convida a jugar per guanyar un gran premi!
Aquests dies, més que mai, us convidem a visitar el portal online de la Xarxa, Turismeindutrial.cat per començar a triar tot el que podreu fer en els pròxims mesos, i les seves xarxes socials, en concret l’Instagram, que és per on es fa el concurs!
Per a tots els apassionats del teatre, i en relació amb el Dia Mundial del Teatre, aquí van una sèrie d’iniciatives online que, encara que no són el mateix, en aquests moments ens poden fer viure des de casa la sèrie de sentiments i petits detalls que la dramatúrgia representa.
Equipaments com el Teatre Lliure, l’Eòlia o el Liceu posen obren senceres a disposició del públic mentre duri el confinament.
El Teatre Lliure ha llançat la campanya #LliureAlSofà, on els espectadors podran visionar obres teatrals senceres al seu canal de YouTube. La següent obra serà ‘El temps que estiguem junts’, amb dramatúrgia i direcció de Pablo Messiez i la cia. La Kompanyia Lliure. Emocions, espai i temps compartit.
El Teatre Eòlia també ofereix emissions en obert d’algunes de les seves obres al seu canal de Youtube (#TeatreEnPijama). Actualment, estan emetent ‘P.A.U. Paisatges als Ulls’ de la sociòloga i directora Carolina Llacher. Una obra que ens mostra des de la mirada del senegalès realitats diferents i sovint amagades. Recentment, la companyia ha viatjat fins a Dakar per a fer visible l’obra a la societat senegalesa.
El Gran Teatre del Liceu també promociona #ElLiceuaCasa, en què comparteix algunes de les seves produccions de temporades anteriors a través de diferents canals, com My Opera Player amb el codi OperaEnCasa.
I com aquestes propostes, moltes més! Com Tricicle, que cada dimecres ofereixen un dels seus espectacles; el Mercat de les Flors, que sota la campanya ‘No et desballis!’ enfilen la dansa a internet; la Mostra Igualada, que s’havia de celebrar entre el 26 i el 29 de març i que ara ha penjat un total de 17 espectacles sota el títol ‘La Mostra a casa’, o el grup Focus, que gestiona alguns dels grans teatres de Barcelona i que ofereix ‘Adossats’ de Ramon Madaul i ‘El fantasma de Canterville’ d’Oscar Wilde, entre d’altres.
I si encara no esteu convençuts, la Teatroteca us enamorarà. És un portal del Centre de Documentació Teatral del INAEM, que compta amb un catàleg de més de 1.500 obres gratuïtes. Un portal que ofereix autodescripció per a persones amb discapacitat visual, subtitulat per a sords i llengua de signes.
Així que ara no hi ha excusa, ajudem a fer que l’espectacle continuï, difonguem cultura.
Res millor en aquests temps que corren que parlar de poesia. És per això que des de Zelig ens volem afegir a la celebració del Dia Mundial de la Poesia omplint de versos la nostra comunitat digital. Aquest dia va ser proposat per la Unesco el 1998 i se celebra amb el propòsit de consagrar la paraula essencial i la reflexió sobre el nostre temps.
La poesia és i serà una eina amb la qual rememorar el passat, parlar en present i somniar en futur, un futur que esperem col·lectiu, pròsper i ple d’humanitat.
Per celebrar-ho, us deixem un poema escrit per Jordi de Sant Jordi fa 600 anys i que sembla escrit ahir. La magnifica versió al català actual és de Carles Duarte que ho va publicar a la Col·lecció Tast de Clàssics de l’Editorial Barcino al 2011.
XV
Aprenc i desaprenc alhora cada dia
Aprenc i desaprenc alhora cada dia,
i visc i moro, i faig d’enuig plaer,
del mal temps faig que sigui bon temps,
i hi veig sense ulls i sé sense saber,
i, sense estrènyer res, el món abraço,
volo pel cel i no em moc de la terra,
i incessantment empaito el que fuig,
i fuig el que em segueix i m’aferra.
El mal no em plau i sovint me’l provoco,
estimo sense amor i no crec el que sé,
em sembla un somni el que veig prop de mi,
m’odio a mi mateix i als altres vull gran bé,
i parlant callo, i sento sense escoltar,
el sí tinc per no, i el cert em sembla fals,
i menjo sense gana, i em grato sense picor,
i palpo sense mans, i faig del seny follia.
Quan vull pujar, sense girar-me baixo,
i davallant pujo corrent a un lloc alt,
i rient ploro, i dormo desvetllat,
i quan tinc fred em sento més calent que el foc,
i a dretcient faig el que no vull,
i perdent guanyo, i el temps volant va lent,
i sense dolor ben sovint em queixo,
i tinc el simple anyell per guineu falsa.
Colgant-me al llit em llevo i vestint-me em despullo,
trobo lleugera la més feixuga càrrega,
i quan em banyo crec que no em remullo,
el sucre dolç em sembla fel amarg,
el dia és nit i és fosca la claror,
el temps passat se’m fa sempre present,
el fort és feble i el tou ho tinc per dur,
i, sense falta, em manca el que roman amb mi.
No me’n vaig d’un lloc i mai no m’aturo,
el que no busco ràpidament ho trobo,
del qui no em fio em tinc molt per segur,
i el baix m’és alt i el que és lluny queda a prop,
i vaig cercant el que no es pot trobar,
i veig ben ferma la cosa remoguda,
i el gorg profund és l’aigua d’un bassal,
i el meu vigor ni em serveix ni m’ajuda.
Quan canto em sembla que em poso a udolar,
i el que és molt bell ho trobo lleig, salvatge,
torno d’un lloc abans d’haver-hi anat,
i no tinc pau ni qui em faci la guerra.
Tot això em ve de veure capgirats
per fets contradictoris el món i la natura,
i jo, que hi estic, a aquests fets, tan lligat
em veig forçat a viure sense mesura.
Tornada
Que prengui cadascú el que més li plagui
del meu poema, escrit en vers invers;
i, si el mireu del dret i del revés,
podreu treure el que és just d’un cas advers.
Jordi de Sant Jordi, Poesia, versió de Carles Duarte (Ed. Barcino, 2011).
Quedar-se 15 dies a casa en una situació normal, seria un alliberament i una tranquil·litat per la ment i el cos. Però en aquest cas de confinament, el fet d’estar obligats a quedar-nos a casa suposa una privació de la nostra llibertat que en molts casos pot fer-nos sentir frustrats i indefensos.
Per això, és important que ens creem una nova rutina per aquests dies, i moltes entitats i institucions ho saben. De fet, aquí tens un llistat de 10 museus que es poden visitar de manera virtual. Deixa que la teva ment voli de la mà de la cultura.
És considerada com una de les millors col·leccions d’art de tota Itàlia. Entre les obres més destacades trobem obres de grans artistes com Rafael i Caravaggio.
És un museu i palau a Florència que conté una de les col·leccions més antigues i famoses del món, destaquen ‘La verge de la cadernera’ de Rafael i ‘El naixement de Venus’ de Botticelli, entre d’altres.
Són les galeries i el conjunt d’estances de valor artístic propietat de l’Església i accessibles al públic a la Ciutat del Vaticà. Mostren obres d’una extensa col·lecció de l’Església catòlica.
En ell hi trobem molts dels objectes arqueològics més importants trobats a Grècia des de la prehistòria fins a l’antiguitat tardana, sent el principal museu arqueològic grec.
És un dels més importants del món, així com un dels més visitats. El seu principal atractiu radica en l’àmplia presència de Velázquez, el Greco, Goya, Tiziano, Rubens i El Bosco.
És el museu nacional de França dedicat a l’art anterior a l’impressionisme. També és un dels més importants del món, a causa de les seves extenses col·leccions desenvolupades per la monarquia francesa i els homes de la Il·lustració.
Va ser el primer museu nacional del món i les seves col·leccions comprenen camps diversos del coneixement humà, com la història, l’arqueologia, l’etnografia i l’art.
La col·lecció del museu és de més de dos milions d’obres d’art de tot el món, des de l’antiguitat clàssica fins a les pintures i escultures de tots els mestres d’Europa, i una gran col·lecció d’obres nord-americanes.
És una de les pinacoteques i museus d’antiguitats més gran del món. La col·lecció ocupa un complex format per sis edificis, entre els quals destaca en Palau d’Hivern, residència oficial dels antics tsars.
Un museu que es va fundar el 1936, gràcies al suport inicial d’Andrew W. Mellon, un banquer i col·leccionista que va donar 126 pintures i 26 escultures, que van de l’època medieval fins al segle XIX.
L’exposició amb més de 50 dones i dissidents artistes de gènere que Instagram no vol que vegis.
“Una exposició col·lectiva en la qual es veuen exposades desenes d’obres de diferents artistes que han sigut eliminades per Instagram ‘per infringir les normes comunitàries’. La nostra llibertat es veu reduïda per un algoritme que posa límit a la nostra llibertat d’expressió, la nostra imatge, el nostre gènere i el nostre art”, amb aquestes paraules es descriu l’exposició realitzada per @mela.putosuda, una activista amb un projecte de conscienciació social a Instagram.
I és que aquesta xarxa social que, per una banda, és tan artística i creativa; per l’altra, perpetua el tabú del cos nu i censura la llibertat d’expressió, sobretot de la dona. Aquest fet és degut a que existeix una restricció, que s’aplica a fotos, vídeos i determinat contingut digital que mostri actes sexuals, genitals i primers plans de natges totalment al descobert. També s’aplica a algunes fotos de mugrons. No obstant això, aquesta última restricció és aplicada únicament als mugrons femenins, però no masculins. El fet és que moltes artistes feministes que plasmen els seus projectes sobre l’autoestima, la desconstrucció dels cànons de bellesa o la normalització de gèneres, sexualitats o sexes que fins ara havien sigut silenciats, tenen greus problemes per fer-se visibles a la xarxa social que està més de moda actualment.
Un dels avantatges de les xarxes socials i d’Internet, en general, és que ens dóna la oportunitat d’expressar-nos i compartir la nostra identitat amb la resta. Però què passa si els teus pensaments no són compatibles amb la plataforma que et dóna accés a fer-ho?
Descobreix-ho a l’Espai Joves Casa Sagnier (Barcelona) del 4 al 16 de març. L’entrada és gratuïta.
La mítica boite Bocaccio va ser molt més que una sala de festes. Creada al 1967 per l’Oriol Regàs, amb la col·laboració del fotògraf Xavier Miserachs i la Teresa Gimpera, va ser lloc de trobada i centre d’operacions de la Gauche divine, terme creat per Joan de Segarra per descriure tota una generació d’arquitectes, escriptors, cantants, actors, directors de cine, editors, models, dissenyadors gràfics, fotògrafs, periodistes…tota una constel·lació inacabable de personatges que, sempre des d’una vessant creativa i lúdica, van fer de Bocaccio un focus de llibertat i un oasi antifranquista.
Des de Bocaccio es van impulsar multitud d’iniciatives culturals, empresarials i socials que anaven molt més enllà de la diversió nocturna. Perquè Bocaccio és també la història d’un èxit empresarial i la precursora de la creació d’una marca i del seu propi marxandatge.
Molts dels coneguts protagonistes d’aquelles nits, que a més de ballar, beure i conversar també creaven nous projectes, avui ja consolidats, expliquen els seus testimonis en el llibre On passava tot (Editorial Columna) del periodista Toni Vall.
El mateix periodista ha comissariat l’exposició Bocaccio, el temple de la Gauche Divine que s’ha instal·lat al Palau Robert de Barcelona fins al 13 d’abril i que és el complement natural del llibre
La mostra, que recull innumerables Imatges, documents i marxandatge oficial de la sala, conjuntament amb molts altres objectes, reprodueix fidelment els diferents espais de la discoteca, coneguda per la seva estètica i disseny modernista i el seu famós i llegendari logotip de la B dissenyat per Xavier Regàs i Toni Miserachs els respectius germans d”Oriol Regàs i Xavier Miserachs.
Una exposició per recordar, i comprendre, l’impacta i la transcendència que va tenir Bocaccio i la Gauche divine en la vida política, social i cultural de Barcelona i de tot el país.
L’exposició, inaugurada el 31 d’octubre, es podrà visitar fins al 6 de gener de 2020 a la Sala d’exposicions temporals del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Tezuka és conegut com a Déu del Manga per la seva aportació a la vinyeta japonesa, sent un dels autors de còmic més prestigiosos i prolífics en l’àmbit mundial.
Va popularitzar gèneres i va revolucionar l’animació japonesa, cosa que el converteix en un dels autors de manga més coneguts arreu del món, i sense cap mena de dubte dels més admirats per la crítica.
Aquesta exposició, amb 200 obres de Tezuka, suposa una oportunitat única per veure de prop les seves creacions i poder conèixer i admirar l’obra d’un dels autors de còmic més importants de tots els temps.
Barcelona ofereix una gran quantitat d’opcions culturals i d’oci per a tots els públics. Una d’aquestes opcions és gaudir de les diverses obres de teatre que se celebraran al llarg de la tardor a alguns teatre de Barcelona. Aquestes en són algunes:
Viejo amigo Cicerón (Teatre Romea)
Del 18 d’octubre al 10 de novembre. Es tracta d’una obra centrada en el famós orador romà Ciceró. Dirigida per Mario Gas i interpretada por José Maria Pou, Bernat Quintana i Miranda Gas.
La rambla de les floristes (Teatre Nacional de Catalunya)
Del 10 d’octubre al 24 de novembre. Dirigit per Jordi Prat i Coll, aquesta adaptació de l’obra escrita per Josep Maria de Sagarra serà interpretada per diversos actors, entre ells Clara Altarriba.
Del 14 de novembre al 6 de gener. L’obra, estrenada abans al Teatre Grec, està generant moltes expectatives entre la critica. Dirigida per Julio Manrique i interpretada per nombrosos actors, entre ells Pere Arquillué.
Del 22 d’octubre al 22 de novembre. Es tracta d’una producció escrita i dirigida per Pau Miró i protagonitzada per Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà i Nil Cardoner. En ella es tracta la manera de gestionar el dol i la capacitat de seguir amb les nostre vides.
Els dies 26 i 27 d’octubre, l’associació cultural 48h Open House Barcelona impulsarà un cap de setmana gratuït de portes obertes a alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat. El festival té per objectiu explicar l’arquitectura de la ciutat de forma transversal a la societat, valorant-la com un bé que ens envolta, i fomentant el seu coneixement i respecte.
L’edició d’aquest any comptarà amb més de 200 edificis que es podran visitar: monuments, fàbriques, apartaments, biblioteques i un llarg etcètera! La programació d’aquesta edició busca aprendre de l’arquitectura i reflexionar sobre la necessitat d’entendre que l’arquitectura va més enllà de les façanes.
El festival estrella que uneix la música amb el cinema celebrarà una nova edició del 24 d’octubre al 3 de novembre. Des del seu naixement, al 2003, el festival no ha parat de créixer: ja ha celebrat 16 edicions i ha comptat amb l’assistència de 35.000 espectadors.
IN-EDIT ha viscut, al mateix temps que creixia el seu públic, una destacada expansió internacional. Des del segon any, In-Edit ja tenia una edició a Santiago de Xile. Durant aquell any també es van incorporar edicions a Buenos Aires, Sâo Paulo i Puebla (Mèxic). Després d’un temps de pausa, l’any 2011 s’incorporà una nova seu a Europa: Alemanya, que celebrà la seva primera edició a Berlín.
I, per suposat, durant aquests anys, el Festival In-Edit ha procurat arribar, segons les seves possibilitats, a d’altres ciutats de l’estat, per tal que els continguts del Festival no siguin exclusius per als residents a Barcelona. No et perdis l’edició d’enguany a Barcelona!
L’edició d’aquest any se celebrarà a Manresa del 10 al 13 d’octubre de 2019 i presentarà propostes que parteixen de l’arrel tradicional com a motor creatiu. Es tracta d’una fira multidisciplinària que planteja tres grans itineraris. En primer lloc, un de música amb l’escena mediterrània de músiques del món i música folk on destaquen les novetats de l’escena catalana d’arrel.
El segon gran itinerari de la fira inclou arts escèniques, dansa, teatre, circ, arts de carrer i les propostes de públic familiar que es creen a partir de patrimoni i de la cultura popular i tradicional.
Per últim, la fira també tractarà temes de cultura popular i associacionisme posant èmfasi en el seu maridatge amb el sector professional de les arts i també mirant cap al patrimoni de la Mediterrània.
Entre els objectius que motiven aquesta fira destaquen els següents:
Potenciar la creació i la circulació nacional i internacional de projectes que uneixen la creació contemporània amb la cultura d’arrel.
Ser nucli de trobada, tendències i idees en l’àmbit de la cultura tradicional i potenciar els vincles amb el treball comunitari, la participació i l’ampliació de la base social de la cultura.
Consolidar-se com a mercat líder a Espanya en músiques del món i folk.
Potenciar la capacitat d’exportació d’artistes i cultura catalana.
Ser porta d’entrada a l’Estat espanyol de projectes escènics i musicals internacionals.
Actuar com a punt de trobada de professionals a nivell internacional.
Les festes de la Mercè ompliran Barcelona d’espectacles i activitats entre els dies 20 i 24 de setembre. La festivitat començarà amb el pregó de l’ex-alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, i acabarà amb el tradicional Piromusical de la Mercè a l’Avinguda Maria Cristina.
És, sens dubte, un dels grans esdeveniments de Barcelona: amb un programa de 123 pàgines, la Mercè acollirà 100 concerts de música, 147 espectacles d’arts escèniques i 57 actuacions de cultura popular. A més, els dies 21 i 22 se celebraran a Plaça Catalunya més de 175 activitats organitzades per 275 entitats i col·lectius de Barcelona.
A part de concerts, com “Les Nits de Beirut” i espectacles com les diades castelleres o el ball de gegants, la Mercè s’unirà a la Setmana Europea de la Mobilitat i, per segona any consecutiu, organitzarà el Dia sense Cotxes, la Cursa de la Mercè i la Festa del Fitness.
La 31a edició del Festival de Cinema de Girona tindrà lloc del 24 al 28 de setembre: pel·lícules, curtmetratges i documentals seran projectats durant quatre dies en els què el protagonista serà el cinema.
El Festival de Cinema de Girona agrupa talents d’arreu del món i se celebra al centre de la ciutat gironina. Les pel·lícules que s’hi projecten les inscriuen els seus creadors, que provenen de més de 130 països. A més, el festival també inclou festes especials, espectacles i música en directe.
El festival, que se celebrarà del 13 al 18 de setembre, rememora la importància del Castell de Cardona durant la resistència catalana de 1714. Durant aquests dies es programen activitats diverses: conferències, actuacions musicals, xerrades i activitats de descoberta del patrimoni, dinar popular, manifestacions tradicionals i folklòriques…
La fortalesa va resistir fins una setmana després que les tropes francoespanyoles ocupessin Barcelona el 1714, per això es coneix com un dels últims baluards de la resistència catalana. Cada 18 de setembre es recrea la derrota a la col·legiata del castell, on també té lloc la baixada de torxes. Reviu la història i visita l’Aplec de Cardona!
