L’exposició Naufragis. Història submergida del Museu d’Arqueologia de Catalunya vol donar a conèixer la riquesa i diversitat del patrimoni arqueològic subaquàtic català, i, alhora, la important tasca d’estudi, salvaguarda i protecció del mateix que, des del 1992, realitza el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), a l’ocasió del 30è aniversari de la seva creació.
La mostra pretén a més ampliar el coneixement públic que té de l’arqueologia subaquàtica, i retre un homenatge als homes i dones que l’han impulsat i l’impulsen, tant a Catalunya com arreu del món.
L’exposició, a l’abast de tots els públics, s’estructura en quatre grans àmbits: “exploradors del mar”, “de vaixells i mariners”, “excavant sota l’aigua” i “un patrimoni a protegir”. Diversos elements audiovisuals, alguns de gran format, ritmen i reforcen la vocació immersiva del muntatge.
Perquè al fons dels oceans, dels mars, dels rius i dels llacs del nostre país, del nostre planeta, s’hi amaga una memòria fascinant, una història submergida, que mereix ser coneguda, conservada i transmesa a les generacions futures.
El segle XXI ens està plantejant nous reptes que impacten de manera directa en la societat i en el món emocional.
Des de la Fundació Ecologia Emocional i l’Institut de Recerca en Ecologia Emocional volen posar el focus en la detecció dels valors-acció necessaris per donar millor respostes a aquests desafiaments.
Per aquest motiu demanen a totes les persones que dediquin un minut aquestaenquesta.
La Fundació Ecologia Emocional és una entitat privada sense ànim de lucre fundada per Jaume Soler i Mercè Conangla, pionera en treballar per donar una resposta seriosa i creativa al repte actual del creixement personal i l’educació emocional i els valors.
En Jaume Soler i la Mercè Conangla han creat un model propi i capdavanter que s’aplica amb èxit en diferents ecosistemes com la família, escoles, organitzacions i la societat en general.
La missió de la Fundació és acompanyar els processos de creixement emocional i ètic de les persones, per tal que creixin de manera equilibrada i sostenible per poder contribuir a col·laborar a la millora del món.
Les bones pràctiques, el suport a les bases científiques, l’ètica i la responsabilitat han portat el projecte als 25 anys de vida, que van celebrar el passat 7 de maig a l’antiga Fàbrica Fabra i Coats, seu de la Fundació, en una jornada que va comptar amb grans ponents i especialistes amb els quals els assistents van poder reflexionar sobre ells mateixos i preguntar-se que cal reforçar per viure en aquest sorprenent i incert segle XXI.
La celebració dels 25 anys també va marcar l’inici d’una nova etapa amb l’entrada d’un renovat equip gestor en el que Zelig participarà directament, gestionant l’àrea de comunicació i relacions amb la comunitat.
Worktimist és l’innovador projecte col·laboratiu de Zelig per facilitar la transformació de les organitzacions a través del benestar dels seus empleats.
Liderat per Arantza Danés, José Manuel Toledano i Jordi Úbeda, Worktimist és la suma de la seva llarga experiència gestionant les relacions humanes, millorant la comunicació interna, afavorint el desenvolupament del lideratge i la co-creació de cultures organitzacionals en innumerables empreses i institucions.
La importància del capital humà
Les organitzacions actuals han d’estar preparades per un món on el consum responsable segueix creixent i en el que les joves generacions no volen treballar en organitzacions que no responguin als seus valors.
Avui, com s’ha demostrat més que mai amb la Covid, hem entès la importància de valorar el capital humà i saber atreure, cuidar i retenir el talent. Per això, és imprescindible poder comptar amb persones compromeses amb la missió, visió i els valors de l’organització.
El que detectem en molts casos és que aquesta connexió amb els valors de l’organització és altament percebuda pels quadres directius, però no per la resta de treballadors i col·laboradors.
Benestar per ser productius i estar més compromesos
Actualment, el benestar dels empleats és un dels principals objectius de transformació dins de les organitzacions i va molt més enllà d’accions que promoguin la conciliació.
Al lloc de treball, les persones són més felices, estan més motivades, satisfetes i compromeses quan els seus valors individuals són congruents amb els de l’organització. És per això que les organitzacions amb missió, visió i valors clarament comunicades, àmpliament enteses i compartides col·lectivament funcionen millor.
“el benestar dels empleats és un dels principals objectius de transformació dins de les organitzacions”
Us ajudem a construir una organització Worktimist
Junts co-creem una cultura organitzativa basada en els valors de les persones que la formen i que integra el benestar dels empleats, que té una comunicació interna participativa com a motor de transformació i que desenvolupa autèntics líders que inspiren els seus equips.
En definitiva, ajudem a dotar a empreses i institucions d’un projecte il·lusionant que inspiri i motivi a totes les persones i millori la seva productivitat.
Del 23 al 31 d’octubre es va celebrar la 6a edició de la Setmana del Turisme Industrial organitzada per la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC) amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
Museus, antigues fàbriques, mines, colònies tèxtils, centres d’interpretació i diverses empreses van obrir les seves portes per descobrir-nos el patrimoni industrial que tenim a Catalunya. Van ser deu dies frenètics plens de visites, exposicions i tallers que, com diu el lema, ens van ensenyar de prop “com es fan les coses”.
Un any més, el Bus a Cegues ha tingut un gran èxit!
L’activitat estrella de les jornades va portar als participants per rutes arreu de Catalunya. A cada localitat a la què van fer parada, els esperaven interessants tallers, visites guiades i altres activitats que els equipaments de la XATIC tenien preparats.
Enguany, els busos van sortir de Barcelona, Terrassa, Granollers, Girona, Balaguer, Cervera i Tàrrega. Els viatgers tan sols sabien el lloc de sortida i el nom de la ruta al que s’havien apuntat.
El Bus a Cegues és una acció diferent, reconeguda per Premis Alimara CETT Barcelona 2019 en la categoria d’innovació en comunicació, que proposa als participants una nova i divertida manera de descobrir el patrimoni industrial.
Cada vegada son més les organitzacions, gran i petites, que volen impulsar accions de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) o empresarial (RSE) lligades a la consecució d’alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
El cert és que s’està demostrant que la responsabilitat social pot ser una inversió que acaba per aportar rellevants beneficis a les organitzacions. Invertir en alguna de les tres dimensions de les RSC – econòmica, social o mediambiental- a més d’ètic, és també rendible.
Però, ¿quin pot ser el paper de la comunicació institucional o empresarial a l’hora de difondre i explicar, interna i externament, aquestes iniciatives?
Des de fa anys que hi hagut un intens debat entre els professionals del sector al voltant de si s’havia de difondre les accions de RSC o no. Alguns eren inflexibles en la seva completa separació i altres la veien com un pur truc d’autopromoció. Fins i tot, alguns confiaven en que es comuniquessin i difonguessin per si soles!
La veritat és que és fàcil confondre la comunicació acurada d’aquestes iniciatives amb un ús descarat per millorar la imatge de la companyia. I aquí entren en joc les contraproduents pràctiques del Greenwashing.
Superada ja aquesta discussió, a Zelig creiem que les relacions públiques, desenvolupades correctament, ofereixen les eines idònies per donar a conèixer a tots els públics els beneficis d’una bona política de RSC. És a dir, la RSC entesa com un valor intangible de la pròpia organització i un compromís amb tots els seus públics.
Sense una bona comunicació ningú s’hauria assabentat de la iniciativa Inglorious Vegetables de Intermarché que tenia per objectiu reduir el malbaratament d’aliments.
Per pròpia experiència, creiem que una agencia de comunicació pot tenir dos funcions complementaries a l’hora de difondre la RSC:
Partir d’iniciatives de las pròpies organitzacions i on les Relacions públiques són les eines per comunicar-ho als públics interns i externs.
O, des d’una funció proactiva creant i desenvolupat accions a petició de les organitzacions.
L’agencia ha d’estar preparada per assumir qualsevol d’aquests rols, però, això si, sempre treballant des d’iniciatives reals be definides i assolibles, a partir de les quals s’apliquen posteriorment les tècniques i eines de Relacions públiques més adequades i rendibles.
Corría el verano de 1966 cuando el director Sergio Leone estaba rodando Il buono, il brutto, il cattivo (El bueno, el feo y el malo), uno de los hitos de la historia del cine y considerada como una de las 100 mejores películas de la historia. Para el rodaje de la mítica escena final, el equipo técnico, con la ayuda del ejército español, decidió construir un enorme cementerio circular de 5.000 cruces en la Peña de Villanueva y en el valle del Arlanza (Burgos).
Tras el rodaje, el lugar permaneció abandonado durante 49 años y la vegetación cubrió todas las tumbas hasta que en octubre de 2015 comenzaron los trabajos de recuperación del cementerio a manos de los incansables voluntarios de la Asociación Cultural Sad Hill.
Desenterrando Sad Hill de Guillermo de Oliveira es el documental que relata todo el proceso de reconstrucción que se logro financiar mediante una campaña de micromecenazgo basada en apadrinar una tumba.
Este premiado documental, estrenado en multitud de festivales internacionales, es también la increíble historia de este grupo de románticos burgaleses que contra viento y marea deciden que ya es hora de desenterrar el cementerio. Como dice uno de ellos:” Esas piedras…tocar esas piedras sobre las cuales estaba Clint Eastwood yo diría que es suficiente para desenterrarlas”
Emocionante, divertido y con muchas sorpresas, Desenterrando Sad Hill es un canto universal de amor al cine y a sus mitos. Un conmovedor relato donde intervienen personajes tan dispares como James Hetfield, vocalista de Metallica – grupo que abre sus conciertos con la famosa música de la película- el director de cine Joe Dante, el compositor Enio Morricone – autor de la banda sonora- o Clint Eastwood.
El documental concluye con el impresionante fin de fiesta de la inauguración del cementerio, que coincidió con el 50 aniversario de la película, y como esta se proyectó ante más de 5.000 personas que vibraron con la historia y las intervenciones sorpresa de famosos personajes internacionales.
Desenterrando Sad Hill (Sad Hill Unearthed) está aún disponible en Netflix y en alquiler en Movistar+, Filmin, Vodafone TV y Rakuten.
El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa (MNACTEC) repassa l’evolució de les grans plagues sanitàries que ha patit la humanitat amb la seva exposició temporal, ‘Epidèmies i pandèmies. L’enemic invisible’.
La mostra que romandrà al museu fins a finals d’any, presenta l’evolució de les grans plagues sanitàries que ha patit la humanitat al llarg de la seva història i fins a l’actualitat, des d’una òptica històrica, científica, tecnològica i social. L’exposició s’estructura en set espais: Un món ple de vida; Malaltia versus salut; Brot, epidèmia i pandèmia; Malalties, metges i vacunes; La salut pública; La globalització i la gran pandèmia del segle XXI; i En els límits de la vida.
“Epidèmies i pandèmies” exposa les relacions dels diferents organismes vius, així com els conceptes de malaltia i salut, brot, epidèmia i pandèmia. L’exposició analitza les grans epidèmies que ja ha patit la humanitat, i específicament les viscudes a Catalunya, i presenta les innovacions científiques i tecnològiques que han permès el coneixement del món dels microorganismes i de la transmissió de les malalties i el seu tractament.
L espectador podrà descobrir com l humanitat ha conviscut, lluitat i superat antigues epidèmies com la Pesta, la Pòlio, la Verola i més recentment la Grip espanyola o l’Ebola
A l exposició es mostren instruments curiosos de diferents èpoques que han contribuït al tractament de diverses i diferents epidèmies, entre els quals destaquen un singular carro de desinfecció de primers del segle XX, un pulmó d’acer d’excepcional valor patrimonial i una rèplica d’un laboratori de recerca i investigació dels anys 1920-1930.
Inicialment, la proposta s’havia centrat en el fons fotogràfic del doctor Jaume Ferran i Clua, que es troba al MNACTEC, però l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 va propiciar que es reformulés. “El fet que ens aparegués al març de 2020 la Covid-19 ens va fer recondir l’exposició i vincular-la amb la pandèmia que vivim, així que la mostra és fruit de la voluntat de parlar de l’activitat científica, ara vinculada amb l’exemple que estem vivint”, explica Jaume Perarnau, el director del MNACTEC.
En anteriors publicacionsparlàvem de la importància de crear i implementar correctament una bona estratègia de màrqueting de continguts en l’actual època del COVID-19 per continuar mantenint relacions directes i properes amb els usuaris de les nostres empreses i institucions. En aquest article us parlarem l’User Generated Content (UGC) o els contingutsgenerats pels propis usuaris.
Cada dia, els usuaris disposen de més eines per a crear contingut propi adaptat als seus interessos i això provoca un increment constant als canals digitals de continguts generats per ells.
Aquesta tendència actual fa que cada dia més organitzacions potencien els continguts generats pels propis usuaris amb l’objectiu de fer créixer la notorietat de la seva marca a través de que els seguidors parlin be d’ella, sempre que sigui en positiu, evidentment.
En aquest escenari actual, és bàsic saber col·laborar amb aquests usuaris per a vincular-nos encara més amb ells i poder generar continguts més propers i amb més credibilitat. Per aconseguir-ho hi ha que saber crear una estratègia per aquests continguts, sense oblidar, però, el propi contingut de la marca
Per això és important no deixar els continguts només en mans d’ells:
– S’ha de fer un seguiment de tot el que es parla i es genera de la marca a les xarxes.
– Oferir-los material que sigui fàcil de compartir i amb el que es pugui generar contingut propi.
– I, sempre, mantenir l’essència de la marca amb un contingut que respecti la base i els valors d’aquesta marca
Gopro és una de les marques que promouen amb més èxit la generació de contingut dels propis usuaris que comparteixen fotos i vídeos a Instagram, per exemple. Una de les seves accions va ser aquest concursper premiar la participació dels seus seguidors.
Catalunya experience
Fotografies de tot Catalunya a través dels ulls dels propis seguidors és aprofitat per l’Agència Catalana de Turisme (ACT) per a omplir el seu perfil d’Instagram amb el hashtag #catalunyaexperience.
Per què ara és més important que mai una bona estratègia de màrqueting de continguts?
El màrqueting de continguts, o Content Marketing, que és la tècnica que es basa en crear i compartir continguts d’interès per als teus públics, no és res nou. Des de sempre, i molt abans de l’explosió digital, en comunicació ja es generaven diversos tipus de continguts corporatius com Newsletters, conferències, tallers o mailings amb articles d’interès.
Ha sigut, però, en l’actual era digital, que els continguts, cada vegada més sofisticats, han guanyat cada cop més importància. Fins arribar, com ja parlarem en futurs articles a la tendència actual de potenciar el Fast content, o contingut breu i ràpid (stories de XXSS) i, sobretot, els User Generated Content (UGC) o els continguts generats pels propis usuaris.
En l’actual època del COVID-19, es fa més necessari que mai seguir cercant noves i més rendibles maneres de continuar mantenint relacions directes i properes amb els usuaris de les nostres empreses i institucions. I, per tant, ara, més que mai és fonamental crear i implementar correctament una bona estratègia de màrqueting de continguts que ofereixi informació rellevant i d’interès i que generi visibilitat de la marca, promogui una bona reputació corporativa i fidelitzi els públics.
És important recordar que entenem com a continguts tota aquella informació que sigui d’interès per als nostres públics. Pot ser purament informativa o lúdica, en formats tradicionals i digitals: vídeos d’entreteniment o tutorials, històries de casos d’èxit, jocs interactius, articles elaborats per reconeguts experts del sector, tallers, conferències i col·loquis, entrevistes, consells pràctics…
Els formats i continguts son innumerables i depenen de la nostra creativitat però sempre ha d’estar relacionats amb temàtiques rellevants i properes per a la nostra audiència. I, evidentment, en una línia coherent i vinculada a la nostra organització.
En propers articles compartirem amb vosaltres altres temes relacionats com el Branded content (contingut de marca), el fast content o l’User Generated Content (UGC).
Ara que ja estem entrant en una situació més normalitzada, és hora de valorar i analitzar com ha afectat la covid als mitjans comunicació.
En aquest sentit, l’AIMC (Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació) ha fet un nou estudi, anomenat Quadern de Bitàcora, en què mostra que, durant la quarantena, els nostres hàbits de consum han canviat i això també ha modificat les tendències de comunicació.
Per exemple, els anuncis i les promocions per xarxes socials s’han multiplicat, i les marques han aprofitat aquesta situació per implicar-se i fer publicitat responsable dirigida a tots nosaltres, tant els que s’han hagut de confinar, com els que no perquè executaven una feina essencial per tirar endavant la nostra societat.
El fet d’haver mudat d’una forma tan ràpida la forma de treballar i d’interactuar amb les persones a causa de l’Estat d’alarma ha generat que, un cop ens anem desconfinant, la forma de moure’ns i de consumir hagi patit canvis.
Aquesta situació ha animat als usuaris, per exemple, a llegir noves capçaleres, donant impuls a les edicions digitals, i també ha augmentat l’ús dels dispositius intel·ligents i l’oferta d’entreteniment audiovisual amb plataformes com Netflix o la irrupció de Disney+.
Però no només això, sinó que tendències com l’ús de les videotrucades, la compra d’aliments per Internet i el consum de continguts digitals, en general, s’han incrementat i, a partir d’aquí, ara que la situació es normalitza, només resta veure com segueix evolucionant i quin pes agafen els diferents tipus de mitjans de comunicació. Tornarem als hàbits que ja fèiem abans de la quarantena o ens encaminem cap a una nova normalitat amb noves formes de fer?
En els últims temps, poques iniciatives han sigut tan transversals i sumat tanta energia col·lectiva com recompensemelssanitaris.cat
Impulsada per Fent País, l’Agència Catalana de Turisme i femturisme.cat, i amb la col·laboració de desenes d’entitats de tot el país, Recompensemelssanitaris.cat, és una una campanya solidària que vol agrair el gran esforç del personal sanitari.
El seu funcionament és el següent: els consumidors, fan una aportació i gaudeixen d’unes experiències en entorns rurals o poc massificats. L’oferta és inacabable: activitats cultural o a la natura, àpats en restaurants, rutes cultural, sessions de benestar, …Els col·laboradors (petits allotjaments, restaurants, productors, centres de benestar, empreses d’activitats culturals o d’aventura…) cedeixen gratuïtament el cost de les recompenses i la recaptació final es converteix en vals moneders pel personal sanitari perquè ells també gaudeixin de qualsevol d’aquestes activitats i experiències.
D’aquesta manera es construeix una xarxa entre les empreses, entitats i els consumidors de tot el país on uns i altres contribuïm a crear una economia de proximitat al servei de les persones. D’una banda, els ciutadans poden mostrar el seu agraïment i recompensar el personal sanitari (recuperant fins al 80% de les aportacions en la propera declaració de renda) i, a més, podran descobrir nous racons del país vivint enriquidores experiències. D’altra banda, s’impulsa la reactivació del turisme i el comerç local.
Coneix tots els detalls d’aquesta iniciativa que és fruit de l’esforç de moltes empreses i col·laboradors clicant aquí.
DocsBarcelona, el Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, és un festival especialitzat en el gènere documental, format per seccions internacionals competitives, seccions no competitives i classes magistrals.
En aquesta edició online podràs gaudir del 19 al 31 de maig de les millors històries més a prop que mai, grans documentals des de casa teva.
Aquest any el festival portarà 36 pel·lícules de 22 països, amb col·loquis amb els directors via Instagram. També a l’àrea d’indústria, l’àrea professional, hi haurà projectes de 24 països amb conferències i masterclass.
La part professional es podrà veure a través del web de DocsBarcelona i les pel·lícules a través de Filmin. Letters from Masanjia de Leon Lee va ser la pel·lícula inaugural del festival i al vídeo d’inauguració el director la va presentar. Ho podeu trobar aquí.
I amb tot això dit, què comencin a correr les pel·lícules!
La Fira de Barcelona llença la plataforma virtual FiraCampusVirtual del 20 al 24 de maig com a alternativa al saló de l’Ensenyament i al saló Futura, que no es podran celebrar a causa de la COVID-19.
Des d’aquesta plataforma es podrà accedir a tota l’oferta formativa del curs 2020-21 amb un servei d’orientació personalitzat, videotrucades, xats i webinars per resoldre tota mena de dubtes.
Més de 130 expositors, entre els quals es troben algunes de les principals universitats catalanes, tant publiques com privades, així com destacats centres de Formació Professional, Batxillerat i estudis d’idiomes o artístics ja han confirmat la seva participació amb l’objectiu d’orientar als joves i estudiants perquè puguin escollir entre una gran oferta formativa i encaminar així el seu futur professional.
La directora de FiraCampusVirtual, Laura Pararols, destaca que “tot i les actuals circumstàncies, estem convençuts que aquesta plataforma virtual donarà el servei que tants alumnes i famílies necessiten en un moment clau de la seva etapa formativa. Hem fet un gran esforç per poder incloure la màxima oferta disponible i vull agrair la resposta rebuda per part dels expositors, sense els quals no hagués sigut possible”.
El 18 de maig es celebra el Dia Internacional dels Museus, un esdeveniment organitzat, des del 1977, pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM). És el dia en què els museus obren les seves portes i ofereixen una atractiva oferta d’activitats per sensibilitzar a la societat de la seva importància.
Aquest any, amb motiu del confinament que estem vivint per prevenir la COVID-19, les organitzacions i institucions museístiques no han pogut obrir les seves portes, però obren les seves finestres virtuals! Enguany, sota el lema “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió” i el hashtag #DIM2020, s’ha dut a terme una gran campanya que apropa els museus a les cases de tots nosaltres.
Són moltíssimes les entitats que han realitzat iniciatives per celebrar el #DIM2020 i, des de la Generalitat de Catalunya i en coordinació i col·laboració de l’ICOM Espanya i dels encarregats de gestionar els museus, s’ha donat un suport excepcional a la celebració d’aquesta jornada amb la intenció de donar visibilitat a tota la feina que la institució museística ha estat realitzant durant aquest confinament.
Així doncs, navega des de casa a través de la pàgina web del Patrimoni Gencat (http://patrimoni.gencat.cat/ca/dim2020) i descobreix històries i productes artístics increïbles. Aprèn tots els secrets que amaga el patrimoni català i juga en les diferents propostes que els museus fan durant el #DIM2020!
La gran quantitat de possibilitats publicitàries obren un món d’oportunitats i reptes per les agències de comunicació, els anunciants i els mitjans de comunicació aquest 2020.
A nivell de contingut, les tendències indiquen que l’audiovisual supera a l’escrit o a la imatge fixa. Però a qui realment hem d’anar vigilant molt de prop és l’àudio perquè, segons estem veient, les cerques per veu estan guanyant molt de terreny dins del sector. Per això, és important començar a posicionar les cerques mitjançant la veu, l’anomenat VSO (Voice Search Optimization).
I és que ja és un fet que el consumidor prefereix el vídeo i la veu, i això ens portarà, per un cantó, a la popularització de l’streaming, i per l’altre, al creixement exponencial del format podcast. En publicitat veurem com les marques troben la seva pròpia veu en els podcasts, aconseguint superar el format anunci mitjançant un contingut rellevant i segmentat.
La quarta revolució industrial ha arribat, una revolució que és digital i, sobretot, oral.