En l’anterior post hem comentat la llista de les 101 sèries millors escrites de la història elaborada pels guionistes americans. Però les sèries ens apassionen i cadascú té la seva llista personal. Aquesta és la meva:
Les històriques que van començar a canviar-ho tot:
80’s
No ens podem oblidar de Cheers i Magnum
90’s
Frasier ( 1993-2004)
Brillant. Reposada contínuament als canals digitals, encara ara et trenques de riure amb ella
Seinfeld ( 1990-98)
Per a molts de nosaltres, La Millor. Tot un fenomen cultural als Estats Units que va combinar èxit aclaparador de crítica i públic. Amb un capítol final encara recordat per l’expectació que va crear. Basada en allò que els crítics americans anomenaven “Show about nothing”… qualsevol petit fet quotidià servia per bastir una història divertida, a través de les relacions d’uns personatges insegurs, cínics, desconfiats i que mai, mai, aprenien dels seus errors.
Doctor en Alaska/Northern exposure ( 1990-95)
Poètica i màgica. Joel, Maggie, Chris, Ed, Holling, Shelly, Maurice…uns personatges irrepetibles. Qui no ha volgut mai viure en un poble com Cicely?
Los Sopranos ( 1998-2007)
Magnífica, absorbent. Segons algunes opinions, la sèrie que va posar de moda parlar de sèries de TV. I, segons els guionistes americans, la número 1.
El Ala oeste de la casa Blanca/ West wing ( 1999 – 2006)Si alguna cosa defineix Aaron Sorkin son els diàlegs que aquí funcionen com una melodia perfecta interpretada per un cor d’actors inoblidables. Una meravella que sempre torna.
2000’s
Malcolm / Malcolm in the middle (2000-2006)
Les divertides històries d’una família americana mitja gens normal. Pura diversió.
Perdidos/ Lost ( 2004-2010)
Adorada, criticada, però sobretot sorprenent i additiva. Una de les series que va marcar un abans i un després. Amb els girs i les “trampes” habituals que JJ Abrams i la seva troupe ja van assajar a Alias i, mes tard, a la fascinant Fringe. Però, tan brillants, que li perdonem. I, sí, per a molts, i gràcies també a la música de Michael Giacchino, amb un dels finals més emotius que mai hem sentit a la TV.
I també:
The Closer ( 2005 – 2012)
Històries originals d’una detectiu diferent.
Weeds ( 2005 – 2012)
Cínica i divertida i amb una les millors caràtules de presentació.
Big Love (2006 – 2011)
Qui diu que la vida dels mormons de Utah és avorrida?
I, actualment:
Mad men ( 2007- )
El Nova York dels anys 50 i 60, però també un repàs històric als USA d’aquella època a través de personatges del món de la publicitat. Una altra meravella que ja ha marcat tendències.
Daños y prejuicios / Damages (2007 – )
Que dolenta pot arribar a ser la Glenn Close i que atractiva és la Rose Byrne!
The Big bang Theory (2007 – )
La sèrie, juntament amb Modern Family, més i més divertida. Tones i tones d’humor. Com s’ho fan els guionistes per mantenir aquest nivell?
Boardwalk Empire ( 2010 – )
Dura, seca, crua. Que menys es podia esperar de la col•laboració de Martin Scorsese i alguns dels creadors de “Los Soprano”?
Treme ( 2010 – )
Una meravella poc coneguda. Del creador d’una de les sèries més celebrades, The Wire. Músics, arribistes, cuiners, polítics, policies…tots intentant sobreviure a Nova Orleans desprès del Katrina. I, sobretot, la música!
Con C mayúscula/ The big C ( 2010 -)
Una visió molt diferent de com sobreviure a un càncer . Que gran la Laura Linney!
Homeland (2011- )
Que bona! Seguint la millor tradició de les pel•lícules d’espionatge. No és estrany que fos la gran guanyadora dels Globus d’Or 2013.
I aquesta seria una primera llista que podria seguir i seguir, però en algun moment hem d’acabar.
Jordi Úbeda Zelig comunicació