• Desenterrando Sad Hill. Arqueologia del cine

    Corría el verano de 1966 cuando el director Sergio Leone estaba rodando Il buono, il brutto, il cattivo (El bueno, el feo y el malo), uno de los hitos de la historia del cine y considerada como una de las 100 mejores películas de la historia. Para el rodaje de la mítica escena final, el equipo técnico, con la ayuda del ejército español, decidió construir un enorme cementerio circular de 5.000 cruces en la Peña de Villanueva y en el valle del Arlanza (Burgos).

    Tras el rodaje, el lugar permaneció abandonado durante 49 años y la vegetación cubrió todas las tumbas hasta que en octubre de 2015 comenzaron los trabajos de recuperación del cementerio a manos de los incansables voluntarios de la Asociación Cultural Sad Hill.

    Desenterrando Sad Hill de Guillermo de Oliveira es el documental que relata todo el proceso de reconstrucción que se logro financiar mediante una campaña de micromecenazgo basada en apadrinar una tumba.

    Este premiado documental, estrenado en multitud de festivales internacionales, es también la increíble historia de este grupo de románticos burgaleses que contra viento y marea deciden que ya es hora de desenterrar el cementerio. Como dice uno de ellos:” Esas piedras…tocar esas piedras sobre las cuales estaba Clint Eastwood yo diría que es suficiente para desenterrarlas”

    Emocionante, divertido y con muchas sorpresas, Desenterrando Sad Hill es un canto universal de amor al cine y a sus mitos. Un conmovedor relato donde intervienen personajes tan dispares como James Hetfield, vocalista de Metallica – grupo que abre sus conciertos con la famosa música de la película- el director de cine Joe Dante, el compositor Enio Morricone – autor de la banda sonora- o Clint Eastwood.

    El documental concluye con el impresionante fin de fiesta de la inauguración del cementerio, que coincidió con el 50 aniversario de la película, y como esta se proyectó ante más de 5.000 personas que vibraron con la historia y las intervenciones sorpresa de famosos personajes internacionales.

    Desenterrando Sad Hill (Sad Hill Unearthed) está aún disponible en Netflix y en alquiler en Movistar+, Filmin, Vodafone TV y Rakuten.

    (ESP) De Atapuerca a Marte. Para saber donde vamos hay que saber de dónde venimos

    Ho sentim, aquesta entrada està disponible en ESP.

    Dels fons NGEU a Mart, passant per Atapuerca: De qué es va parlar a l’IND+I 2021

    “When I was just a little girl
    I asked my mother what will I be
    Will I be pretty, will I be rich
    Here’s what she said to me…
    Que será, será?
    Whatever will be, will be
    The future’s not ours to see
    Que será, será…?

    Cantant la famosa cançó de “Que será, serà” que va popularitzar Doris Day als anys 50. Així obria la energètica presentadora Hel·lena Díez-Fuentes la primera jornada de l’INDI-I 2021 que, després de la benvinguda per part de les autoritats, va donar pas a un matí ple de interessants ponències i debats, complementades i enriquides amb la participació dels assistents a través de les preguntes del xat

    Com cada any, el professor d’ESADE i membre del Consell INDI, Xavier Ferràs ens va posar al dia de les ultimes novetats i tendències en innovació d’arreu del món en el IND+I Update.

    A continuació, va ser el torn de l’IND+I Club, el Club de lectura, en què diversos dels seus membres presenten i comenten llibres que els han semblat rellevants en matèria d’innovació i transformació digital.

    Aquest any, connectades a través d’uns vídeos, 4 ciutats de tot l’estat ens van explicar la seva experiència amb els IND+I Club i ens van recomanar els llibres que més els van interessar.

    L’espai de l’IND+I Talks va permetre  conèixer una mica millor totes les oportunitats que es preveu que ofereixen els fons Next Generation EU, el paquet d’estímuls més gran que ha finançat mai la Unió Europea per ajudar en la reconstrucció d’una Europa posterior als efectes del COVID-19.

    Després de que Raúl Blanco, Secretari General de Industria del Gobierno de España ens introduís en el tema, les representants de l’oficina de l’Alto Comisionado España Nación Emprendedora,  Carolina Rodríguez y Maria González, van moderar un debat amb els impulsors de tres iniciatives que es preparen per presentar-se a les convocatòries d’aquest fons.

    Josep Ametller (Ametller Origen), Juan Tomás Hernani (Satlantis) y Maria Salamero (Aguas de Barcelona) ens van presentar els seus interessants projectes que van ajudar a aclarir alguns dels dubtes que es tenen a l’hora de preparar les convocatòries que estan a punt de sortir.

    Finalment, una conversa amb l’Ana Sanchez, CEO de Itimes Advisers y José Molero, Catedràtic de la Universidad Complutense de Madrid al voltant de la sobirania tecnològica i el paper del Foro de Empresas innovadores va tancar la intensa Jornada

    La segona jornada del divendres 7 també tenia dos plats forts.

    Després de les benvingudes institucionals i de diversos vídeos d’empreses que explicaven la seva experiència innovant i  adaptant-se  als nous  temps, es va donar pas a una de les converses més esperades: “IND+I Science: de Atapuerca a Marte” amb dos ponents d’excepció, el Dr. Eudald Carbonell, co-director del Proyecto Atapuerca y vicepresident de la Fundació Atapuerca y David Ceballos, CEO d’Astroland, una agencia espanyola que té com objectiu establlir la primera colònia humana a Mart.

    En el seu diàleg, vam poder entendre millor d’on venim i a on podem arribar i que, no ho oblidem, la innovació tracta de persones i de com ens podem adaptar millor a la nova era marcada per la tecnologia i la pandèmia.

    Després de la breu intervenció de Teresa Riesgo, Secretaria General Innovación del Ministerio de Ciencia e Innovación del Gobierno de España que ens va presentar el paper que tindran els ecosistemes locals en la transformació “NGEU”, els assistents es van separar en diferents tallers per treballar i debatre els reptes i solucions que es presentaven en 13 diferents ciutats de la Red Inpulso. cada taller comptava amb un representant de la administració i d’una empresa local.

    Després del comiat institucional, la Jornada es va cloure amb el sorteig de diferents regals entre tots els participants  i amb els resultats d’una enquesta realitzada durant les dos sessions i a Twitter

    Un any més, en aquesta edició reinventat, l’IND+I va aportar solucions transformadores i innovadores per donar resposta als reptes de la societat i el planeta que la pandèmia ha fet més patents.
    Disseny gràfic: Manu Vaquerizo

    L’IND+I DAY torna reinventat!

    Un any més, i ja van cinc, vam tornar a celebrar l’IND + I Day, la trobada de referència en indústria i innovació que té com a missió aportar solucions transformadores i innovadores per donar resposta als reptes de la societat i el planeta.
    L’edició d’aquest any, degut a les mesures adoptades pel COVID-19, es va reinventar en un esdeveniment en format online que va constar de dos jornades virtuals de 3 hores cada una els dies 6 i 7 de maig
    Precisament aquest any, L’IND+I 2021 va promoure la reflexió i el debat de com els efectes de la crisi sanitària, social, econòmica i mediambiental que està provocant la pandèmia estan afectant nostres estils de vida, models de negoci i productius i les polítiques públiques.
    A més, durant les sessions, també es van proposar, debatre i pensar en solucions concretes que el mercat, l’administració, la societat i el sector de coneixement estan plantejant ara, així com identificar noves tendències que es faran realitat en un futur pròxim.
    La realització en streaming de les jornades també va ser molt innovadora i va permetre compartir ponències, debats, tallers de de treball, vídeos i realitzar enquestes amb el sorteig de diferents premis.
    Dels fons NGEU a Mart, passant per Atapuerca: De què es va parlar a l’IND+I 2021
    Aquest any, l’IND+I va venir farcit de intervencions molt interessants. En aquest altre article us expliquem quins continguts es van debatre.

    Disseny gràfic: Manu Vaquerizo

    L’Enigma Iber. Arqueologia d’una civilització

    Qui eren els ibers? Com s’organitzaven i com vivien? Com era la seva cultura? O, fins i tot, com es vestien?

    Aquestes són algunes de les moltes preguntes que, d’una manera clara, senzilla i comprensible per a un ample ventall de públics vol respondre l’exposició “L’Enigma Iber. Arqueologia d’una civilització” organitzada pel Museu d’ Arqueologia de Catalunya

    Una mostra que aporta noves recerques fetes durant els últims anys sobre la cultura i la historia dels pobles ibers que visqueren a la façana mediterrània de la península Ibèrica, i més enllà, durant l’anomenada edat de ferro, entre els segles VI-I aC.

    L’ exposició que romandrà oberta fins a principis de 2022 fa un èmfasi especial en les comunitats arrelades a Catalunya i vol explicar als espectador qui eren els ibers, com vivien i com s’organitzaven territorialment i socialment a més de guiar-nos pel patrimoni arqueològic i cultural que ha perdurat fins als nostres dies.

    Amb motiu de l’exposició, el Museu d’ Arqueologia de Catalunya ha organitzat dos cicles de conferències. El primer, que s’impartirà al mes de maig en streaming, al voltant dels “enigmes” evocats en l’exposició i un segon cicle a la tardor on s’abordaran altres temàtiques més relacionades amb l’estat actual de la recerca sobre jaciments ibèrics tan a Catalunya com a la resta de la península ibèrica.

    Així mateix la presentació de l’exposició va acompanyada d’un programa de tallers familiars (a partir del 23 de maig) i de visites guiades (a partir del 16 de maig). També s’han programat visites masterclass temàtiques, amb comissaris i especialistes.

    Com a complement, la mostra convida també als visitants a descobrir la “Ruta dels ibers”, impulsada pel MAC des de 2008, i que, actualment, integra més de 21 jaciments i museus d’arreu del país, articulats a l’entorn de sis grans itineraris. www.rutadelsibers.cat

     

    Podeu trobar més informació a la pàgina del Museud’Arqueologia

    Social
    Articles
    Zelig Videos