L’exposició del Palau Robert, que es pot visitar fins el 28 de novembre, vol fer un reconeixement als protagonistes, i als moviments socials i culturals d’una època transcendental: els anys 70, abans i després de la mort de Franco.
En aquesta dècada molta gent a Catalunya, especialment gent jove, va perdre la por de provar de ser lliure. Ho van fer de manera individual però també, de manera col·lectiva, compartint inquietuds personals i marcant-se objectius comuns i solidaris.
Als anys seixanta, la societat nord-americana va veure com naixia una nova joventut amb una consciència crítica severa i una revolució dels valors que es va denominar contracultura. La violència, la crueltat de la guerra, la bomba d’Hiroshima, la desconfiança total cap a les vies polítiques tradicionals del parlamentarisme o de la revolució comunista, la competitivitat i l’especialització en nom d’un progrés que estava destruint el planeta i deshumanitzant l’ésser humà.
A més de Califòrnia, al nostre país els nous corrents hippies i contraculturals també van arribar provinents de Londres i Amsterdam. Les noves tendències del rock-and-roll i les conseqüències del 68 van influir molt en un joventut poderosa, farta de la repressió autoritària franquista, de la moral ultraconservadora de la llar familiar, del dogmatisme de les organitzacions clandestines de les esquerres, i va emprendre una ruptura vital saltant-se l’aparell repressiu. Eren temps marcadament polititzats.
Mitjançant eines de llibertat com la música, el teatre, els titelles, la poesia, el còmic, les revistes, la ràdio, la universitat, l’amor lliure, l’ecologia, l’experimentació amb substàncies psicodèliques, l’espiritualitat, l’objecció de consciència, la festa o les tradicions populars, els joves dels 70 van trobar noves maneres de relacionar-se entre ells i amb el món.
Van ser molts els que van fugir de les famílies autoritàries per compartir habitatges i muntar comunes. La Rambla barcelonina es va transformar en un fòrum públic. Van aparèixer revistes contraculturals sense subvencions ni insercions publicitàries, així com multitud de fanzins i de quaderns de poesia.
Va ser una lluita sense precedents per normalitzar la sexualitat, el feminisme i la lluita homosexual a favor de la igualtat de drets. També es van elaborar alternatives de medicina natural i es van desenvolupar lluites ecologistes i estudis sobre les energies renovables i de l’agricultura ecològica. En psiquiatria es va lluitar per acabar amb els electroxocs i els manicomis. Va néixer l’objecció de consciència i la lluita per l’amnistia, també dels presos comuns.
Cinquanta anys després, moltes de les llibertats que avui gaudim tenen el seu origen en les múltiples lluites de persones que van passar a l’acció dins d’aquest moviment contracultural que alguns anomenen underground.
